Què és l’ISLRF?

I.S.L.R.F, centre de RECURSOS, lloc de RECERCA, i
Organitzador de col·loquis sobre la immersió lingüística.

L’Institut Superior de les Llengües de la República Francesa (ISLRF) és un centre d’ensenyament superior associatiu, creat l’any 1997 per quatre xarxes d’escoles en llengües dites regionals :
BREIZH/BRETANYA : SKOLIOU DIWAN/ ESCOLES DIWAN que al curs 2015-2016, escolaritzen 4097 alumnes de la maternal fins al batxillerat amb 53 centres gestionats per l’associació Diwan Breizh (46 escoles maternals i primàries, 6 col·legis i 1 liceu)

CATALUNYA : ESCOLES LA BRESSOLA que al curs 2015-2016, escolaritzen 989 alumnes de la maternal fins al col·legi amb 7 centres gestionats per l’associació La Bressola (6 escoles maternals i primàries i 1 col·legi)

EUSKAL HERRIA/PAÍS BASC : SEASKA/ ESCOLES IKASTOLA que al curs 2015-2016, escolaritzen 3389 alumnes de la maternal fins al batxillerat amb 34 establiments gestionats per l’associació SEASKA (30 escoles maternals i primàries, 3 col·legis i 1 liceu).

OCCITÀNIA: ESCÒLAS CALANDRETA/ ESCOLES CALANDRETA que al curs 2015-2016, escolaritzen 3614 alumnes de la maternal fins al col·legi amb 65 establiments gestionats per l’associació Confederacion occitana de las escòlas laïcas Calandreta (62 escoles maternals i primàries i 3 col·legis)

Una cinquena xarxa es va adherir poc temps després:
ELSASS MOSEL/ALSÀCIA:ABCM-ZWEISPRACHIGKEIT SCHULE/ESCOLES ABCM-ZWEISPRACHIGKEIT que al curs 2015-2016, escolaritzen 1251 alumnes de la maternal al primari amb 11 centres gestionats per l’associació ABCM-ZWEISPRACHIGKEIT (3 escoles maternals i 8 escoles maternals i primàries).
Seu social:
Institut Supérieur des Langues de la République Française, Maison de la vie associative . boîte 116 . 15 rue du Général Margueritte 34500 Béziers. tel 04 67 28 75 35 . fax 04 67 28 75 39 . islrf@aprene.org
El seu número nacional d’identificació és 034 1986Z – Arrêté du 25.11.1996

L’I.S.L.R.F és un centre d’ensenyament superior al capdavant d’una xarxa de 5 centres de formació, un per cada llengua regional. L’acció de formació de l’ISLRF concerneix fins a quaranta inspeccions acadèmiques i tretze rectorats:
– Estrasburg per a l’Alsacià i Nancy/Metz per a la Mosel·la;
– Montpeller per al Català;
– Limotges, Clermont-Ferran, Bordeu, Tolosa, Montpeller, Lió, Aix-Marsella i Niça per a l’Occità;
– Rennes, Nantes o París per al Bretó;
– Bordeu per al Basc.

L’I.S.L.R.F proposa cinc formacions lingüístiques diferents. Totes són descentralitzades als territoris on les llengües són parlades i són confiades als centres afiliats.

L’I.S.L.R.F forma professors capaços de conduir un ensenyament immersiu en llengua regional per tal d’acompanyar tota una comunitat escolar cap a una veritable competència lingüística activa, tot i respectar les competències previstes pel Codi de l’educació francès.

Per respondre a les seves necessitats de formació, l’ISLRF proposa una via cap a un Màster dels oficis de l’Ensenyament, de l’Educació i de la Formació (MEEF) per cada llengua representada a l’organisme.
L’ISLRF privilegia el conveni de l’itinerari “Ensenyament en llengües regionals en immersió” (ELRI).

Aquesta diversitat geogràfica imposa a l’ISLRF haver d’assegurar i d’organitzar les formacions pedagògiques en diferents punts del territori. Els centres afiliats a l’ISLRF s’encarreguen de les classes, treballs dirigits i avaluacions:

APRENE, Establiment d’Ensenhament Superior Occitan, 15 rue Général Margueritte – MVA 116 – 34500 Besièrs/BÉZIERS
04 67 28 75 36 – aprene@aprene.orghttp://aprene.org N° répertoire national établissements : 034 2007X

KELENN, Centre de formation personnels Diwan , 3, straed/rue de Vendée, 29000 Kemper/QUIMPER
02 98 95 55 99 – kelenn2@wanadoo.fr N° centre de formation : 53290562229

CFPC, Centre de Formació Professional Català, Carrer Natura, 66000 Perpinyà
04 68 66 50 01 – cfpcatala@gmail.com

SEASKA, Centre de Formation Pédagogique, Nere Pentzea – route de la Pouponnière, 64250 Kanbo/CAMBO LES BAINS
05 59 52 49 24 – seaska@ikastola.net

USBELDUNG, Centre de Formation Pédagogique, 79 rue d’Ohlungen, 67590 Schweighouse sur Moder
03 88 72 60 37 – usbeldung@abcmzwei.eu

El Consell d’Administració:

President: Senyor Jean-louis Blénet, President de la Confederació de les escoles occitanes Calandreta.

Vicepresidents :
Senyor Paxkal Indo, President de les Ikastolak basques de la federació Seaska.
Senyora Karine Sarbacher, Presidenta de les escoles alsacianes ABCM-Zweisprachigkeit.

Secretari : Senyor Serge Guégo, President de les escoles bretones Diwan.

Tresorer : Senyor Miquel Mayol, vicepresident de les escoles catalanes La Bressola.

Director : Senyor Philippe Hammel.

Algunes dades:

1992. Les escoles en basc gestionades per l’associació SEASKA, les escoles en català LA BRESSOLA, les escoles en bretó DIWAN, les escoles en occità CALANDRETA són escoles de fet, sense estatut jurídic precís des del 1967, 1976, 1977 i 1979.

1993. Signatura d’un protocol d’acord amb el Ministre de l’Estat, Ministre de l’Educació Nacional donant la possibilitat d’accedir a un estatut d’escoles privades sota contacte.

1996. Les escoles basques, catalanes, bretones i occitanes creen juntes l’Institut Superior de les Llengües Regionals de la República Francesa.
1997. Signatura de la primera convenció entre el Ministre de l’Educació Nacional i l’Institut Superior de les Llengües Regionals de la República Francesa.

2011. Signatura de la segona convenció entre el Ministre de l’Educació Nacional i l’Institut Superior de les Llengües Regionals de la República Francesa.

Algunes xifres:

Evolució dels efectius escolaritzats als centres afiliats a l’ISLRF en 2015-2016
(des de la creació de l’Insitut durant la reentrada universitària 1997-1998)

Quelques données en chiffre

Evolució del nombre d’establiments oberts i declarats que són afiliats a l’ISLRF
(des de la creació de l’Insitut durant la reentrada universitària 1997-1998)

Quelques données en chiffre 2

L’ISLRF: Centre de recursos
En el marc de la primera convenció, l’ISLRF ha format 631 estudiants i ha permès la titularització de 250 professors formats al CRPE (concours de recrutement de professeur des écoles).

En 2015-2016, l’ISLRF proposa quatre formacions als estudiants:

– Una formació Màster 1 professional dels oficis de l’ensenyament, de l’educació i de la formació amb la col·laboració de les ESPE (Escoles Superiors del Professorat i de l’Educació) d’Aquitània i de Bretanya.
– Una formació Màster 2 professional dels oficis de l’ensenyament, de l’educació i de la formació amb la col·laboració de les ESPE (Escoles Superiors del Professorat i de l’Educació) d’Aquitània, de Bretanya i de Clermont d’Alvèrnia.
– Una formació específica a l’any post concurs.
– Preparacions als concursos per als futurs professors (o, a distància, per alguns ensenyants que ja tenen una plaça)

19 anys d’elaboracions comunes

L’I.S.L.R.F ha demostrat la seva eficàcia, força i vitalitat com a institució de formació compartida pels establiments escolars de les diverses llengües i cultures que s’associen per cooperar millor.

Un model de MÀSTER

Adoptat al mes de febrer de 2010 per la seva Assemblea General, un model de màster molt ben adaptat a les especificacions de l’ISLRF, és una eina de treball que permet de calibrar els punts de convergència amb altres models de Màster universitari.

 

Singularitats de l’establiment en el seu context particular

L’I.S.L.R.F és un organisme singular i probablement únic. Uneix en un mateix punt sis llengües de treball i contribueix a fer existir cinc bilingüismes diferents.
Tot i les nostres recerques no hem pogut trobar equivalent a Europa.
Aquest centre proposa un lloc ric en diversitat lingüística i cultural que permet recerques importants en el terreny de les adquisicions lingüístiques escolars bilingües i plurilingües.

El fet que cinc bilingüismes siguin construïts al volant del francès convida els professionals a investigar sobre els factors de variacions en la instal·lació de competències bilingües. El ventall obert de les llengües i cultures concernides hauria de permetre a la recerca de fer progressar la idea de l’evidència d’unes condicions favorables a la reeixida dels alumnes que viuen la immersió.

D’altra banda, els avantatges de l’accés dels alumnes al bilingüisme i després al plurilingüisme per l’acció dels sistemes educatius han estat vigorosament recordats per la Unió Europea en 2001.

El Consell científic de l’ISLRF

Des de la seva creació, l’ISLRF ha instal·lat un Consell Científic compost de dos delegats dels Consells Científics de cada llengua de l’ISLRF.

Inscriu la seva acció en el marc d’un sistema educatiu en plena mutació. Té com a tasca:
– aconsellar els responsables del centre durant les etapes d’aquesta mutació, vigilant que la qualitat de les formacions proposades continuïn de progressar.
– pilotar una xarxa d’investigadors i establir un programa plurianual de recerca. Les pràctiques col·lectives de recerca s’organitzen al voltant d’un camp principal: l’estudi de la immersió des d’una perspectiva comparativa.
Aquests estudis impliquen particularment dos àmbits científics:
– la lingüística (lingüística formal, sociolingüística, psicolingüística, etc.)
– la recerca educativa (didàctica, pedagogia, història de l’educació, sociologia de l’educació, etc.)

 

Els col·loquis de l’ISLRF

L’I.S.L.R.F ha volgut mobilitzar mitjans per a documentar un esforç de recerca en l’àmbit de l’adquisició del bilingüisme i del plurilingüisme en el marc escolar.
Així doncs, ha organitzat, amb la col·laboració de cada una de les xarxes d’escoles afiliades, una sèrie de col·loquis que reuneixen investigadors i professionals.
14 i 15 de març de 2003 a Perpinyà
« L’enfant en immersion ».
Actes publicats en 2003 per l’ISLRF en partenariat amb la Biblioteca dels nous quaderns d’alemany
14, 15, 16 d’abril de 2005 a Biàrritz
« L’apport de l’immersion dans la construction de la citoyenneté européenne ».
Actes publicades en 2005 per Seaska.
2 i 3 de novembre de 2007 a Landerne
« L’immersion, une réussite ».
Actes encara no publicades.

22 i 23 d’octubre de 2010 a Mülhausen
« S’Sproochbàd – Le bain linguistique ».
Actes encara no publicades

5, 6 i 7 d’abril de 2013 a Lo Motàs
« Immersion, pédagogie et nouvelles technologies ».

En preparació: 18 i 19 de mars de 2016 a Perpinyà
“Mètodes, pràctiques i raons del bilingüisme per immersió”

Anuncis

Eixos

Aquest col·loqui parteix d’un constat i, sobretot, del desconeixement pràcticament total d’aquest en el camp educatiu francès.
Aquest constat és el següent: existeix una xarxa d’escoles en immersió en llengües basca, bretona, catalana, occitana i alsaciana que constitueix des de fa algunes dècades el moviment més innovador en matèria d’aprenentatge plurilingüe i pluricultural. Des de 1996, és estructurada institucionalment en el si de l’Institut superior de llengües de la República francesa, organisme únic a escala europea que reagrupa cinc bilingüismes entorn d’una finalitat comuna: l’ensenyament de les llengües i llurs cultures.

Avui dia assistim, a l’Estat Francès, a una recuperació de l’interès pel «bilingüisme» i pel «plurilingüisme», deguda en gran part a la tasca del Consell d’Europa; nombroses memòries acadèmiques, grans eixos de programes educatius i d’àmbits de recerca ho testimonien i en fan ús. No podem fer altra cosa que alegrar-nos de l’interès per aquesta dimensió educativa tan minoritzada, fins i tot desacreditada, des de fa massa temps a França; mentre, en d’altres cultures educatives de l’OCDE i en tots els continents, ha estat objecte de molta cura tant institucional com científica.

Seria més motiu de joia encara que els moviments reunits en l’ISLRF veiessin finalment reconeguts, com a objectes dignes d’estudi, d’intercanvi i de formació, llurs esforços, llurs experiències, llur preparació i llurs eines pràctiques i teòriques.

Tot i així, aquest entusiasme ha de ser moderat.
Les nocions de bilingüisme i (per tant?) de plurilingüisme no poden reduir-se a l’aprenentatge de diverses llengües, en sessions aïllades, juxtaposades i homeopàtiques en el marc d’uns programes de l’escola primària ja força carregats d’interferències i de recomanacions diverses i sovint contradictòries.
La noció d’immersió ha de ser repensada amb tota seriositat i exigència. Sobre aquesta noció comença a regnar un cert desordre de pensament (nivells d’immersió molt variats i tots etiquetats per igual). D’una manera més greu encara, es constaten certs intents de recuperació del terme i, fins i tot, de tergiversació del seu sentit que només comporten confusió. Ens sembla urgent una clarificació del significat del mot «immersió» en el marc educatiu.
A la pràctica, el segell «immersió» acull graus d’immersió lingüística molt diversos, i de vegades dubtosos. Què es pot dir, per exemple, de la realitat de l’input dels alumnes o dels estudiants? Com cal posicionar-se, per posar un altre exemple, pel que fa a la precocitat de la immersió?

Finalment, es tracta de mirar només la qüestió lingüística i cultural, sense qüestionar el rol de les altres dimensions que fan de la classe un món complex, viu i interdependent? Tant antropològicament com pedagògica, una reducció així pot significar la ruïna de tot projecte educatiu bilingüe per immersió seriós.

No es tracta d’entrar en una lògica perversa consistent a endurir els criteris d’avaluació i de concessió d’un segell sobre aquesta qüestió, sinó de saber de manera seriosa allò que descriu una apel·lació així. És necessari un enfocament multidisciplinar: des de les ciències del llenguatge (psicolingüística, sociolingüística, etnolingüística, second language asquisition, etc.) i des de les ciències de l’educació (didàctica, pedagogia, psicopedagogia, etc.). És a aquest conjunt d’àmbits de treball i recerca que aquest col·loqui obre les seves portes.

Una profunda reflexió pedagògica, lingüística i antropològica s’ha de dur a terme sobre quina és la funció i quina plaça han d’ocupar les llengües que, més enllà d’objecte d’aprenentatge aïllat, han d’accedir al rang de medi lingüístic de comunicació ric així com d’objecte de treball intel·lectual, cognitiu i sensible per part d’alumnes i d’ensenyants, que en són els veritables usuaris.
És amb aquesta voluntat que volem convidar a persones portadores d’una recerca, d’una pràctica o d’una interrogació sobre les qüestions esmentades. Aquest col·loqui té la voluntat d’obrir les comunicacions tant a mestres d’infantil i primària, com a professors de secundària i a investigadors d’àmbit acadèmic.

Malgrat el ventall temàtic sembli ampli, les qüestions són precises perquè són urgents per als nostres establiments i per a l’educació en general. Aquesta consciència sembla no haver progressat a França com ho ha fet en d’altres països, europeus, occidentals, africans, asiàtics i sud-americans. Quins en són els motius, tan institucionals i polítics com culturals o lingüístics?
Aquest qüestionament no ha de ser franco-cèntric, sinó que vol instaurar un diàleg amb les àrees geogràfiques i culturals on aquests interrogants han estat, de temps ençà, portadors de respostes teòriques, pràctiques i polítiques.
Aquesta obertura geogràfica no està renyida amb una certa conjugació en el pla epistemològic. Així, tot i que els pilars essencials de l’ISLRF són d’ordre psicolingüístic i pedagògic, volem obrir les portes d’aquest col·loqui a d’altres dominis de les ciències del llenguatge (sociolingüística, etnolingüística, etc.), de les ciències de l’educació, així com de les ciències humanes en general, antropologia, sociologia o psicologia del desenvolupament i del coneixement.
En aquest àmbit, seria possible repensar, també, el concepte de «nació». Tal com han comprès, per exemple, diversos països sud-americans pel que fa a la reivindicació de les llengües indígenes, allò que defineix una nació és una llengua. Parlar de «llengua regional», en el millor dels casos, es veu com una facilitat de llenguatge, i potser de pensament. Aquesta dimensió internacional és, de fet, l’escala a la qual han treballat les classes i els moviments educatius reunits en l’ISLRF: no hi ha bilingüisme si aquest no és obert al multilingüisme, no hi ha transmissió cultural si aquesta no és oberta a d’altres paisatges i a d’altres cultures.

Finalment, no és només en el pla dels continguts de coneixement científic o d’adquisició que volem generar els debats, sinó també en el dels mètodes.
Mètodes pedagògics i d’aprenentatge a les escoles, evidentment, però també mètodes de recerca i d’establiment de saber científic tenint el quotidià de les nostres classes per «objecte»: en quines condicions, amb quina ètica pel que fa a l’investigador i el terreny de recerca i amb quines distincions entre un investigador, un docent (i un alumne…?). Des de l’educació infantil fins a la universitat, què és un objecte de recerca, qui cerca saber què, qui cerca articular un llenguatge i un discurs?

De manera més precisa, diferents epistemologies poden creuar-se i, de vegades, entrar en una relació de divergència, de complementarietat, fins i tot de conflicte: òptica positivista o no, òptica quantitativa o qualitativa, estadística o clínica, etc. És en aquest àmbit on neixen les relacions de força. Aquestes relacions han d’esdevenir una font de vida real dins del camp educatiu i no pas una lluita de poder simbòlic o acadèmic. És també a això que aquest col·loqui vol contribuir.

Aquesta obertura pot arribar a sorprendre qui no coneix bé la realitat, teòrica i pràctica, dels espais educatius i culturals que s’agrupen en l’ISLRF. Els postulats i reivindicacions de l’ISLRF també poden ser objecte d’un qüestionament argumentat. Les seves línies de tensió, fins i tot de polèmica, s’han de poder esmentar, assumir, rellegir en la seva globalitat.

Per tots aquests motius, aquest col·loqui s’estructurarà en dos tipus d’intervencions.
D’una banda, es tracta de donar la paraula als docents, en particular a l’estol d’ensenyants que han produït memòries de recerca en el marc dels quatre fructuosos anys del Màster Meef-EBI (Métiers de l’éducation, de l’enseignement et de la formation — parcours Enseignement bilingue immersif), codirigit per l’Icress de la Universitat de Perpinyà-Via Domitia i l’ISLRF. Una producció així testimonia una riquesa pràctica i la seva materialització en un discurs acadèmic que ara cal difondre, obrir a d’altres mirades, a d’altres anàlisis. Un camp d’una amplitud sovint insospitada ha estat desxifrat, modelitzat, establert, interpretat, teoritzat: quines són les perspectives, els límits i les fertilitats d’un patrimoni com aquest?
D’una altra banda, es tracta de poder comptar, més que mai, amb les mirades, lectures, interpretacions i anàlisis provinents dels més variats horitzons, els més aliens a les nostres aules: investigadors, especialistes d’altres dominis, etc. És a partir d’aquesta multiplicitat de punts de vista, sempre fèrtil, que la reflexió teòrica i pràctica serà rellançada permanentment.
Finalment, i sobretot, aquesta obertura i aquest encreuament de mirades ha de ser reivindicada també internament a l’ISLRF. Creiem cabdal la confirmació de lligams entre les diferents escoles de la nostra xarxa i afavorir amb aquesta intenció les mirades creuades entre les nostres àrees lingüístiques. Un treball de comparació així serà certament «fertilitzant». D’aquesta manera, obrim un taller consagrat a «la plaça de les altres llengües a les nostres escoles»: altres llengües en la nostra xarxa, però també més enllà. Com intervenen aquestes llengües? Quina és llur plaça?

D’aquesta manera, l’horitzó del col·loqui, múltiple i interdisciplinari, també pot aportar una reflexió de fons, que concerneixi la filosofia i la pràctica de la formació de mestres, inicial i contínua, de la qual en sabem les actuals mancances pel que fa el bilingüisme per immersió.